Tardor

- Digui?

- Hola, sóc jo.

- Ja ho sé que ets tu, digues.

- Divendres pots? he dit que me n'anava a buscar bolets.

- Bolets?

- Si, mon cunyat, el germà de la dona en va dur l'altre dia, jo he dit que divendres hi aniria quan deixés els nens a col·legi. Ja tinc l'excusa per tota la tardor!

- Però vols que anem a buscar bolets? - pregunto amb estupor.

- No dona no! o si vols - diu amb una rialleta - podem anar al bosc i buscar-nos altres coses.

Somric, a vegades parla com un infant entremaliat.

- Deixa't de rucades, que ha plogut i encara prendríem mal.

- Tens raó, tu ets massa senyora per follar com una qualsevol pel bosc.

- Vols que ens veiem o no? - el tallo abans que comenci a xerrar pels descosits.

- Si, dona, si, me'n moro de ganes! Divendres a les deu, on sempre.

- Bé, doncs et deixo ... espera! i com t'ho faràs si no duus bolets?

- Vaja! no hi havia pensat! Bé, diré que no he trobat gran cosa i ho he llençat.

- Que no hauràs trobat gran cosa?

- Si que ho hauré trobat, però no voldràs que em presenti amb tu, nua, dins la cistella?

- M'entres d'amagat a la bragueta.

- Si, columpiant-te de la meva polla.

- Seria força interessant, si ...

- Ai! penjo, que em poso massa nerviós - riu- fins divendres amor.

- Fins divendres nen.

SMS

P: ntraria b stik bn molla

N

no puc recomanar-te res perquè no en sé

no hi entenc en metàfores

no hi entenc en sentiments abrandats

ni en passions no correspostes

només sóc una femella a la recerca del seu origen

a la recerca del seu propi llenguatge

lluny del llast de tants segles de patriarcat

i sentiments impostats

apassionaments inabastables i absurds

prenc la meva realitat i l'exposo a la llum

perquè així explicant-la me l'explico

i poleixo, poleixo les paraules

en un acte obsessiu

per tal de polir els pensaments

i polir els actes, les relacions, els desitjos

m'observo i així em penso

Ara encendria una cigarreta

- Ara encendria una cigarreta - dic mentre m'estiro amb la mandra de després d'una bona revolcada.

- Però si tu no fumes!

- Ara no, però havia fumat, diuen que sempre més ets fumador - responc distreta.

M'aixeco per anar a mirar per la finestra. No em cobreixo, tant li fa. Que algú em vegi nua, a la finestra d'una habitació d'hotel d'una ciutat desconeguda, no m'importa gens.

Per això ens trobem en aquests llocs, autèntiques illes. On pots amagar millor un arbre sinó és a un bosc? I nosaltres ens amaguem, als hotels de les ciutats mitjanes, satèl·lits de la gran urbs.

Ja m'he acostumat a les mitges rialletes dels recepcionistes quan encomanem una habitació per algunes hores. M'he acostumat, també, a dur alguna cosa per menjar i beure a la bossa de mà, perquè no sempre hi ha moble bar. A ell li agraden les avellanes, se les menja llençant-les enlaire i entomant-les al vol, amb la boca, mentre xerra, distès, nuu damunt el llit, d'això i d'allò.

- Et sembla que plourà? - li pregunto mentre, distreta, miro el cel, amb una mà al pit i l'altra als malucs. Si tingués una cigarreta encesa sabria què fer amb les mans.

- Ni idea. Han dit per la tele que venien tempestes - mentre em diu això veig que comença a vestir-se- cal que me'n vagi - diu mentre mira al seu voltant buscant els mitjons. La roba està escampada per tota l'habitació, avui havíem jugat a fer strip-tease.

- Tan aviat? em pensava que tindríem temps per un altre assalt - li dic mentre me li atanso, gatejant pel damunt del llit, per incitar-lo.

Se'm treu del damunt amb poc convenciment.

- He de portar el petit al metge. La Innocent té guàrdia avui i no pot. Tampoc puc abusar de ma mare, ja em fa massa cangurs.

M'estiro panxa enlaire, mirant el sostre, amb les mans al darrera el clatell.

- Ja són ganes haver tingut fills als quaranta anys. Ara n'ets esclau - li ho dic sense recriminacions, una vella frase compartida altres vegades.

- Tens raó - respon, ara ja vestit, mentre s'agenolla al llit, es posa damunt meu i em besa. Li encerclo el coll amb els braços, i els malucs amb les cames mandrosament, ens mirem als ulls, somrients - sóc un desconsiderat per haver trobat les dones de la meva vida sempre massa tard. Primer l'esposa i després l'amant. Un monstre maleducat és el que sóc.

Em llepa els llavis i riem plegats, això és el millor, les rialles. S'aixeca i acaba de compondre's la roba.

- Surts amb mi?

- No, aprofitaré per dutxar-me amb calma i assecar-me bé els cabells - m'aixeco del llit i me li enganxo, com una segona pell - ens veurem aviat?

Li passo les mans pel coll, ell m'agafa per les natges, m'apropa a ell, en un gest com de voler tornar a començar. Sembla distret, però. El seu cap i el seu cos van per camins separats.

- No ho sé, estic acabant el catàleg d'excuses. Haurem d'idear alguna altra fórmula.

- Bé, en tot cas aquest és el teu problema estimat, jo no m'amago i en Lleial ho sap perfectament.

Fa cara de no creure-s'ho.

- Això és d'aquelles coses que sempre m'ha costat creure. Bé, no puc esperar més - mira el rellotge - marxo, que ara ja faig tard!

Ens besem abans d'obrir la porta.

- Em trucaràs?

- Si, no en dubtis! - em pica l'ullet i comença a passar. Jo me'l miro, des del passadís, mentre puja a l'ascensor i veig com es tanquen les portes. Em quedo amb el seu somrís, mig d'home i mig nen.

SMS

LLEIAL: ara t la fikria fins al fons

Per què ...

... tot el teu poder sobre mi rau en la mirada?

La pell

Ens mantenim abraçats, infants massa grans, allargant al màxim els pocs minuts que ens queden. Vull que cada centímetre de la meva pell recordi cada centímetre de la teva. Em murmures dolceses a l'orella, mentre m'acaricies els pits. Gairebé no t'entenc, però no paris. - Vindràs si et crido? - em dius, insistent. T'ensumo, aspiro la teva olor. Serà dolorós separar-nos. Una vegada més. - Vindré sempre que em cridis - saps que ho faré.

De lluny

Et veig, de lluny, a la terrassa del cafè. Em veus i somrius. El món desapareix al meu voltant. Fa sol.

Paraules, gestos educats, encara la tortura social. Tens tantes coses per explicar-me.

No parlis, anem.

Ja no dormo

Miro el telèfon, quin absurd. No trucaràs. No passen les hores fins que et sàpiga dins meu. Estic gaudint del patiment. Perdo el control i he de mantenir la màscara.

En espera

Falten pocs dies per que les teves mans em recorrin la pell, fins els racons més íntims. Falten pocs dies per sentir el teu alè delerós a cau d'orella, i poder submergir-nos, durant unes hores, en un món de llençols suats i cossos humits.

També hi ha gaudi en l'espera