Escolta telefònica

...
FIDEL: així, vindreu dissabte?

LLEIAL: si, compta-hi.

FIDEL: a quina hora, més o menys?

LLEIAL: no ho sé, sortirem després de dinar, suposo que per allà les quatre...

FIDEL: i ella, com està?

LLEIAL: bé, està bé ...

FIDEL: però, té ganes de veure'm? te n'ha dit res?

LLEIAL: és clar que té ganes de veure't! ella t'estima!

FIDEL: però a tu t'estima també, i tu hi vius amb ella ...

LLEIAL: si, ja ho sé, però ja saps com és ella, si estima ho fa sense pensar en allò que està bé o malament i, a tu, t'estima molt.

FIDEL: estic boig per ella, ho deixaria tot i vindria aquí, prop vostre.

LLEIAL: això no ho pots decidir tu sol, ho hauríem de parlar i ja saps que tot és molt complicat en aquests moments.

FIDEL: tens raó, a vegades penso que perdré el cap, però m'he de contenir.

LLEIAL: calma't, la situació no està per gaire alegrois, ara mateix.

FIDEL: només tinc ganes de veure-la, abraçar-la, riure amb ella ...

LLEIAL: tranquil, dissabte ho faràs ...

FIDEL: no saps com t'ho agraeixo!

...