25/12/09

Conveniències

Em convenen els teus besos
com em convé el teu penis
ben endins
fins a fer-me oblidar
on acabo jo
on comences tu

12/12/09

Teranyina

Vaig reposar el cap a la teva cuixa i m'entretenia a mirar-te la cara enmig dels pèls, rojos com l'aram, del teu pubis esplèndit. Jugava amb els dits a enterenyinar-los. El penis, ara flàccid, reposava al costat de la meva cara. Fou massa temptador per la meva boca.

7/12/09

El roig que m'enamora

Sabia que me n'aniria al llit amb tu quan et vaig conèixer. Tenies els cabells rojos. Mai havia estat amb un home amb els cabells rojos i la pell blanca, plena de pigues. Volia comprovar el contrast de la meva pell morena al costat de la teva, tan clara. Contínuament passava els dits pels cabells rojos dels teus braços. Feia un quart d'hora que ens coneixíem. Anem al llit, et vaig dir.

Una habitació d'hotel, no importa. Goludament vaig recórrer el teu cos, veure el contrast dels meus mugrons morens amb el teu pit ple de pèl lleugerament ataronjat. Necessitava veure el teu pubis, roig, esplèndid, el penis sorgint, erecte, d'aquella inquietant mata de pèl.

No em vaig poder resistir, et vaig demanar el telèfon, volia més nits, més hotels.

30/11/09

Bonica, bonica, bonica

El bes suau, com la besada d'ala de papallona.
- Bonica, bonica, bonica!
Et miro incrèdula, em dius bonica i m'omples de besos i mossegadetes.
- Deixa'm, em fas mal. Et dic, emprenyada.
- Més te'n faria.
- Deixa'm o et pegaré.
- Fes-ho! Pega'm!
- No! que t'agradaria.

Et llenço els sostenidors.
- Vesteix-te, sortim.

20/11/09

Veïns

cada matí ens creuem
jo vaig a la feina
amb el meu vestit gris
i les sabates de taló
tu deus tornar de la feina
m'imagino
amb les mànigues de la camisa una mica arremangades
ran de colze
la motxilla a l'espatlla
i la bossa amb una baguet
acabada de comprar

cada matí ens creuem i
breument
ens mirem a la cara
jo apressada
tu calmós
amb l'aspecte cansat
i els ulls blaus una mica tristos

sempre penso que m'agradaria creuar el carrer
baixar-te la cremallera
ficar-me la teva polla a la boca
fins que t'escorressis
a la vorera
de bon matí
perquè poguessis dormir millor després

15/11/09

Escolta telefònica

...
FIDEL: així, vindreu dissabte?

LLEIAL: si, compta-hi.

FIDEL: a quina hora, més o menys?

LLEIAL: no ho sé, sortirem després de dinar, suposo que per allà les quatre...

FIDEL: i ella, com està?

LLEIAL: bé, està bé ...

FIDEL: però, té ganes de veure'm? te n'ha dit res?

LLEIAL: és clar que té ganes de veure't! ella t'estima!

FIDEL: però a tu t'estima també, i tu hi vius amb ella ...

LLEIAL: si, ja ho sé, però ja saps com és ella, si estima ho fa sense pensar en allò que està bé o malament i, a tu, t'estima molt.

FIDEL: estic boig per ella, ho deixaria tot i vindria aquí, prop vostre.

LLEIAL: això no ho pots decidir tu sol, ho hauríem de parlar i ja saps que tot és molt complicat en aquests moments.

FIDEL: tens raó, a vegades penso que perdré el cap, però m'he de contenir.

LLEIAL: calma't, la situació no està per gaire alegrois, ara mateix.

FIDEL: només tinc ganes de veure-la, abraçar-la, riure amb ella ...

LLEIAL: tranquil, dissabte ho faràs ...

FIDEL: no saps com t'ho agraeixo!

...

7/11/09

Daurada

Obro els ulls,
emperesida,
veig com t'alces,
com cada matí des de fa tants anys.
El penis dret, insolent,
et gires, em mires, somrius.
- Ets daurada.

Aixeco els braços,
reclamant-te.

Tot llisca
dins l'interior humit i acollidor.
Arribaràs tard a la feina,
una altra vegada.

2/11/09

tres dies

tres dies sencers,
sadolls?
encara no ens hem dit adéu
i el meu cos ja t'enyora

25/10/09

Massa paraules

El telèfon mòbil em pregunta: "Vindràs?", responc el missatge: "Demà passat, reunió acaba 20h".

A dos quarts de nou sóc al davant de la teva porta. Com sempre que vinc, obres i no parlem,
saps que no tinc massa temps.

Avui és recolzada al moble del rebedor, sense preàmbuls, mirant-nos al mirall, un altre dia serà en alguna altra banda.

Tant li fa.

- Seré fora un mes. Em dius.

Assenteixo en silenci mentre marxo.

Ja són massa paraules.

21/10/09

Dependència física

lluny de tu

és com si no existissis


però he de venir a la teva ciutat


i aleshores el meu cos es mou sol


pur instint animal


sóc davant la teva porta

19/10/09

Miratge

Arribo i marxo,
com en un somni.
Truco,
m'obres tot seguit,
m'estaves esperant.
No hi ha ni vi, ni entremesos,
tot plegat és un miratge,
sense paraules.
Només els nostres sexes parlen,
mentre cadascun servem l'univers en silenci.
Tornaré, ho saps.
No cal parlar-ne.

17/10/09

N 2

Intento despullar-me d'adjectius
per explorar el moviment de les meves vísceres
i deixar-me penetrar per la realitat

14/10/09

... juguem

Previs:
Ara encendria una cigarreta
Tardor
Juguem?
Juguem ...

Sóc una nina abandonada al mig del bosc, les sentors de l'humus i la resina m'amaren; l'aire, les fulles dels arbres, els insectes, es passegen per la meva pell nua. Nul·la la voluntat, em deixo ajeure damunt la manta. La llum que es filtra entre les fulles dels arbres em fereix els ulls, la respiració d'ell, fonda i feixuga, em diu que hi ha un altre ésser amb mi.

No es despulla, veig que s'obre la bragueta i es treu el penis erecte i, sense cap mirament, me l'introdueix amb un cop sec. Les meves extremitats s'accionen, les cames li envolten els ronyons, reclamant la penetració; la barba de dos dies em frega l'interior dels braços i, amb els dits, acaricio la franela de la camisa, endevinant el moviment dels músculs de l'esquena.

La seva voluntat de satisfer-se m'emociona, el veig com si em veiés de fora estant, igual que aquest boletaire vell que ens mira, de fa uns minuts, sense immutar-se. Em mira, el miro, mentre en Company gemega, cada cop més intensament, i empeny amb cops violents el seu penis dins meu. La mirada de l'altre em provoca espasmes de plaer i no puc evitar començar a cridar, les natges comencen a funcionar soles, anant a l'encontre d'aquest membre meravellós a punt d'esclatar dins meu.

M'escorro mirant l'home vell, m'escorro amb l'home vell, mentre en Company buida els seus testicles en un crit llarg i ofegat. El boletaire somriu lleument i gira cua, desapareix. En Company resta damunt meu, sap que m'agrada així, que recuperi la respiració al meu damunt, dins meu encara.

7/10/09

Juguem ...

Uns lleus espasmes em mouen els dits de les mans, però continuo immòbil i callada. S'agenolla al meu davant i em descorda la faldilla, tanco els ulls, noto com baixa la seva respiració pel meu abdomen. M'ajuda a aixecar ara una cama, ara l'altra per treure-me-la. M'acaricia les cames, de baix a dalt, sento la seva respiració just al davant del pubis, sembla que no s'acaba de decidir, gairebé cridaria exigint-li que se'm mengés tota. Només em surt un gemec prim, les cames em tremolen.

Comença a petonejarme les cuixes mentre amb les mans em pren les natges. Va fent cercles al voltant del meu sexe. El clítoris m'esclatarà. Reposa la cara al damunt dels pèls del pubis, tinc la temptació de prendre-li el cap i obligar-lo a girar-se i enfonsar-me-li la cara al cony. Però me n'estic, només se m'accelera la respiració i noto com les cuixes se'm mullen amb el primer orgasme, fruit de la potència del desig.


3/10/09

Juguem?

- Puja al meu cotxe.
- Però no anàvem a l'hotel?
- No, vine.
- Estàs guapo vestit de boletaire, sembles tan ... rústic!

Somriu, mentre fa la maniobra per sortir a la carretera. No diu res però.

- On anem?
- No parlis, ja ho veuràs.

Sé que és un nou joc i, obedient, el segueixo. Miro per la finestra i veig que ens anem allunyant de les zones civilitzades. Fa calor dins el cotxe, perquè el sol encara es potent aquests dies. Baixo una mica la finestra, m'hi atanso i tanco els ulls mentre el vent m'acaricia la cara i m'esvalota els cabells.

Un sotrac em fa obrir els ulls. Acabem de deixar la carretera i hem entrat en una pista de muntanya. Condueix amb perícia malgrat el mal estat del camí, es nota que coneix el terreny.


- Aquí és on véns a cercar bolets?
- Acaçar, vinc a acaçar-los i no parlis - em talla, sec, mirant el camí.


La seva resposta em sobta i em veig temptada de dir-li alguna cosa, però callo. He de seguir el joc. Finalment, en un punt el camí s'eixampla. Hi ha dos cotxes més aparcats i ell para el cotxe al darrera.


- Perfecte, potser fins i tot trobarem públic - diu més per a ell mateix que no pas per a mi. Baixa del cotxe i ve a obrir-me la porta - surt, no pateixis pel calçat, jo t'ajudaré.


Ens endinsem al bosc, per un camí estret, ha pres una manta del seient del darrera. Vaig trontollant per culpa dels talons. Ell, al meu costat, em pren pel braç i va apartant branques i esbarzers, perquè no prengui mal.


- Per aquí, vine.


Ara hem abandonat el camí i anem pel mig dels arbres. Sortosament no hi ha gaire vegetació, perquè no tinc gaire ganes de no saber on fico el peu i veure'm l'endemà amb unes crosses.

Arribem a una clariana, un cercle enmig de pins i boixos que ens aïllen de l'exterior. Estira la manta a terra mentre jo l'observo, immòbil.

Fa bon temps encara i a aquesta hora, gairebé migdia, el sol es filtra per les fulles dels pins i escalfa el terra, que es veu prou sec.

Sense dir res se m'atansa. L'expressió torbada. Em mantinc quieta, les mans caigudes als costats. M'agafa el cap amb les dues mans, tanco els ulls, per apreciar millor la seva respiració, que es va fent fonda.

Els seus llavis em recorren el coll fins l'orella, on s'atura un moment, perquè escolti millor el seu desig. Després em llepa els llavis. Sap que això em torna boja, però em mantinc quieta. Només se m'ha accelerat la respiració, que intento controlar.

Obro els ulls perquè noto que se separa de mi. Fa un pas enrere i torna, començant a treure'm la brusa, que deixa penjada de la cintura de la faldilla. Em treu els sostenidors també.

Poc a poc, amb delectança, la seva boca recorre la meva pell, baixa pel coll, les espatlles, s'atura als pits, fent cercles, de fora endins, sense acabar de tocar el mugró.

S'aixeca una mica d'aire i sento la fressa de les fulles dels arbres. Els mugrons se'm fan ben petits, durs, gairebé em fan mal. El pèl se'm posa de punta amb el contrast de la tebior de la seva saliva, que deixa un rastre al meu cos i que es refreda amb l'aire fresc del bosc.

26/9/09

Tardor

- Digui?

- Hola, sóc jo.


- Ja ho sé que ets tu, digues.


- Divendres pots? he dit que me n'anava a buscar bolets.


- Bolets?


- Si, mon cunyat, el germà de la dona en va dur l'altre dia, jo he dit que divendres hi aniria quan deixés els nens a col·legi. Ja tinc l'excusa per tota la tardor!


- Però vols que anem a buscar bolets? - pregunto amb estupor.


- No dona no! o si vols - diu amb una rialleta - podem anar al bosc i buscar-nos altres coses.


Somric, a vegades parla com un infant entremaliat.


- Deixa't de rucades, que ha plogut i encara prendríem mal.


- Tens raó, tu ets massa senyora per follar com una qualsevol pel bosc.


- Vols que ens veiem o no? - el tallo abans que comenci a xerrar pels descosits.


- Si, dona, si, me'n moro de ganes! Divendres a les deu, on sempre.


- Bé, doncs et deixo ... espera! i com t'ho faràs si no duus bolets?


- Vaja! no hi havia pensat! Bé, diré que no he trobat gran cosa i ho he llençat.


- Que no hauràs trobat gran cosa?


- Si que ho hauré trobat, però no voldràs que em presenti amb tu, nua, dins la cistella?


- M'entres d'amagat a la bragueta.


- Si, columpiant-te de la meva polla.


- Seria força interessant, si ...


- Ai! penjo, que em poso massa nerviós - riu- fins divendres amor.


- Fins divendres nen.

23/9/09

SMS

P: ntraria b stik bn molla

21/9/09

N

no puc recomanar-te res perquè no en sé

no hi entenc en metàfores


no hi entenc en sentiments abrandats


ni en passions no correspostes


només sóc una femella a la recerca del seu origen


a la recerca del seu propi llenguatge


lluny del llast de tants segles de patriarcat


i sentiments impostats


apassionaments inabastables i absurds


prenc la meva realitat i l'exposo a la llum


perquè així explicant-la me l'explico


i poleixo, poleixo les paraules


en un acte obsessiu


per tal de polir els pensaments


i polir els actes, les relacions, els desitjos


m'observo i així em penso

20/9/09

Ara encendria una cigarreta

- Ara encendria una cigarreta - dic mentre m'estiro amb la mandra de després d'una bona revolcada.

- Però si tu no fumes!

- Ara no, però havia fumat, diuen que sempre més ets fumador - responc distreta.

M'aixeco per anar a mirar per la finestra. No em cobreixo, tant li fa. Que algú em vegi nua, a la finestra d'una habitació d'hotel d'una ciutat desconeguda, no m'importa gens.

Per això ens trobem en aquests llocs, autèntiques illes. On pots amagar millor un arbre sinó és a un bosc? I nosaltres ens amaguem, als hotels de les ciutats mitjanes, satèl·lits de la gran urbs.

Ja m'he acostumat a les mitges rialletes dels recepcionistes quan encomanem una habitació per algunes hores. M'he acostumat, també, a dur alguna cosa per menjar i beure a la bossa de mà, perquè no sempre hi ha moble bar. A ell li agraden les avellanes, se les menja llençant-les enlaire i entomant-les al vol, amb la boca, mentre xerra, distès, nuu damunt el llit, d'això i d'allò.

- Et sembla que plourà? - li pregunto mentre, distreta, miro el cel, amb una mà al pit i l'altra als malucs. Si tingués una cigarreta encesa sabria què fer amb les mans.

- Ni idea. Han dit per la tele que venien tempestes - mentre em diu això veig que comença a vestir-se- cal que me'n vagi - diu mentre mira al seu voltant buscant els mitjons. La roba està escampada per tota l'habitació, avui havíem jugat a fer strip-tease.

- Tan aviat? em pensava que tindríem temps per un altre assalt - li dic mentre me li atanso, gatejant pel damunt del llit, per incitar-lo.

Se'm treu del damunt amb poc convenciment.

- He de portar el petit al metge. La Innocent té guàrdia avui i no pot. Tampoc puc abusar de ma mare, ja em fa massa cangurs.

M'estiro panxa enlaire, mirant el sostre, amb les mans al darrera el clatell.

- Ja són ganes haver tingut fills als quaranta anys. Ara n'ets esclau - li ho dic sense recriminacions, una vella frase compartida altres vegades.

- Tens raó - respon, ara ja vestit, mentre s'agenolla al llit, es posa damunt meu i em besa. Li encerclo el coll amb els braços, i els malucs amb les cames mandrosament, ens mirem als ulls, somrients - sóc un desconsiderat per haver trobat les dones de la meva vida sempre massa tard. Primer l'esposa i després l'amant. Un monstre maleducat és el que sóc.

Em llepa els llavis i riem plegats, això és el millor, les rialles. S'aixeca i acaba de compondre's la roba.

- Surts amb mi?

- No, aprofitaré per dutxar-me amb calma i assecar-me bé els cabells - m'aixeco del llit i me li enganxo, com una segona pell - ens veurem aviat?

Li passo les mans pel coll, ell m'agafa per les natges, m'apropa a ell, en un gest com de voler tornar a començar. Sembla distret, però. El seu cap i el seu cos van per camins separats.

- No ho sé, estic acabant el catàleg d'excuses. Haurem d'idear alguna altra fórmula.

- Bé, en tot cas aquest és el teu problema estimat, jo no m'amago i en Lleial ho sap perfectament.

Fa cara de no creure-s'ho.

- Això és d'aquelles coses que sempre m'ha costat creure. Bé, no puc esperar més - mira el rellotge - marxo, que ara ja faig tard!

Ens besem abans d'obrir la porta.

- Em trucaràs?

- Si, no en dubtis! - em pica l'ullet i comença a passar. Jo me'l miro, des del passadís, mentre puja a l'ascensor i veig com es tanquen les portes. Em quedo amb el seu somrís, mig d'home i mig nen.

18/9/09

SMS

LLEIAL: ara t la fikria fins al fons

17/9/09

Per què ...

... tot el teu poder sobre mi rau en la mirada?

14/9/09

La pell

Ens mantenim abraçats, infants massa grans, allargant al màxim els pocs minuts que ens queden. Vull que cada centímetre de la meva pell recordi cada centímetre de la teva. Em murmures dolceses a l'orella, mentre m'acaricies els pits. Gairebé no t'entenc, però no paris. - Vindràs si et crido? - em dius, insistent. T'ensumo, aspiro la teva olor. Serà dolorós separar-nos. Una vegada més. - Vindré sempre que em cridis - saps que ho faré.

13/9/09

De lluny

Et veig, de lluny, a la terrassa del cafè. Em veus i somrius. El món desapareix al meu voltant. Fa sol.

Paraules, gestos educats, encara la tortura social. Tens tantes coses per explicar-me.

No parlis, anem.

10/9/09

Ja no dormo

Miro el telèfon, quin absurd. No trucaràs. No passen les hores fins que et sàpiga dins meu. Estic gaudint del patiment. Perdo el control i he de mantenir la màscara.

7/9/09

En espera

Falten pocs dies per que les teves mans em recorrin la pell, fins els racons més íntims. Falten pocs dies per sentir el teu alè delerós a cau d'orella, i poder submergir-nos, durant unes hores, en un món de llençols suats i cossos humits.

També hi ha gaudi en l'espera