Massa paraules

El telèfon mòbil em pregunta: "Vindràs?", responc el missatge: "Demà passat, reunió acaba 20h".

A dos quarts de nou sóc al davant de la teva porta. Com sempre que vinc, obres i no parlem, saps que no tinc massa temps.

Avui és recolzada al moble del rebedor, sense preàmbuls, mirant-nos al mirall, un altre dia serà en alguna altra banda.

Tant li fa.

- Seré fora un mes. Em dius.

Assenteixo en silenci mentre marxo.

Ja són massa paraules.

Dependència física

lluny de tu

és com si no existissis

però he de venir a la teva ciutat

i aleshores el meu cos es mou sol

pur instint animal

sóc davant la teva porta

Miratge

Arribo i marxo,
com en un somni.
Truco,
m'obres tot seguit,
m'estaves esperant.
No hi ha ni vi, ni entremesos,
tot plegat és un miratge,
sense paraules.
Només els nostres sexes parlen,
mentre cadascun servem l'univers en silenci.
Tornaré, ho saps.
No cal parlar-ne.