... juguem

Previs:
Ara encendria una cigarreta
Tardor
Juguem?
Juguem ...

Sóc una nina abandonada al mig del bosc, les sentors de l'humus i la resina m'amaren; l'aire, les fulles dels arbres, els insectes, es passegen per la meva pell nua. Nul·la la voluntat, em deixo ajeure damunt la manta. La llum que es filtra entre les fulles dels arbres em fereix els ulls, la respiració d'ell, fonda i feixuga, em diu que hi ha un altre ésser amb mi.

No es despulla, veig que s'obre la bragueta i es treu el penis erecte i, sense cap mirament, me l'introdueix amb un cop sec. Les meves extremitats s'accionen, les cames li envolten els ronyons, reclamant la penetració; la barba de dos dies em frega l'interior dels braços i, amb els dits, acaricio la franela de la camisa, endevinant el moviment dels músculs de l'esquena.

La seva voluntat de satisfer-se m'emociona, el veig com si em veiés de fora estant, igual que aquest boletaire vell que ens mira, de fa uns minuts, sense immutar-se. Em mira, el miro, mentre en Company gemega, cada cop més intensament, i empeny amb cops violents el seu penis dins meu. La mirada de l'altre em provoca espasmes de plaer i no puc evitar començar a cridar, les natges comencen a funcionar soles, anant a l'encontre d'aquest membre meravellós a punt d'esclatar dins meu.

M'escorro mirant l'home vell, m'escorro amb l'home vell, mentre en Company buida els seus testicles en un crit llarg i ofegat. El boletaire somriu lleument i gira cua, desapareix. En Company resta damunt meu, sap que m'agrada així, que recuperi la respiració al meu damunt, dins meu encara.

Juguem ...

Uns lleus espasmes em mouen els dits de les mans, però continuo immòbil i callada. S'agenolla al meu davant i em descorda la faldilla, tanco els ulls, noto com baixa la seva respiració pel meu abdomen. M'ajuda a aixecar ara una cama, ara l'altra per treure-me-la. M'acaricia les cames, de baix a dalt, sento la seva respiració just al davant del pubis, sembla que no s'acaba de decidir, gairebé cridaria exigint-li que se'm mengés tota. Només em surt un gemec prim, les cames em tremolen.

Comença a petonejarme les cuixes mentre amb les mans em pren les natges. Va fent cercles al voltant del meu sexe. El clítoris m'esclatarà. Reposa la cara al damunt dels pèls del pubis, tinc la temptació de prendre-li el cap i obligar-lo a girar-se i enfonsar-me-li la cara al cony. Però me n'estic, només se m'accelera la respiració i noto com les cuixes se'm mullen amb el primer orgasme, fruit de la potència del desig.

Juguem?

- Puja al meu cotxe.
- Però no anàvem a l'hotel?
- No, vine.
- Estàs guapo vestit de boletaire, sembles tan ... rústic!

Somriu, mentre fa la maniobra per sortir a la carretera. No diu res però.

- On anem?
- No parlis, ja ho veuràs.

Sé que és un nou joc i, obedient, el segueixo. Miro per la finestra i veig que ens anem allunyant de les zones civilitzades. Fa calor dins el cotxe, perquè el sol encara es potent aquests dies. Baixo una mica la finestra, m'hi atanso i tanco els ulls mentre el vent m'acaricia la cara i m'esvalota els cabells.

Un sotrac em fa obrir els ulls. Acabem de deixar la carretera i hem entrat en una pista de muntanya. Condueix amb perícia malgrat el mal estat del camí, es nota que coneix el terreny.

- Aquí és on véns a cercar bolets?

- Acaçar, vinc a acaçar-los i no parlis - em talla, sec, mirant el camí.

La seva resposta em sobta i em veig temptada de dir-li alguna cosa, però callo. He de seguir el joc. Finalment, en un punt el camí s'eixampla. Hi ha dos cotxes més aparcats i ell para el cotxe al darrera.

- Perfecte, potser fins i tot trobarem públic - diu més per a ell mateix que no pas per a mi. Baixa del cotxe i ve a obrir-me la porta - surt, no pateixis pel calçat, jo t'ajudaré.

Ens endinsem al bosc, per un camí estret, ha pres una manta del seient del darrera. Vaig trontollant per culpa dels talons. Ell, al meu costat, em pren pel braç i va apartant branques i esbarzers, perquè no prengui mal.

- Per aquí, vine.

Ara hem abandonat el camí i anem pel mig dels arbres. Sortosament no hi ha gaire vegetació, perquè no tinc gaire ganes de no saber on fico el peu i veure'm l'endemà amb unes crosses.

Arribem a una clariana, un cercle enmig de pins i boixos que ens aïllen de l'exterior. Estira la manta a terra mentre jo l'observo, immòbil.

Fa bon temps encara i a aquesta hora, gairebé migdia, el sol es filtra per les fulles dels pins i escalfa el terra, que es veu prou sec.

Sense dir res se m'atansa. L'expressió torbada. Em mantinc quieta, les mans caigudes als costats. M'agafa el cap amb les dues mans, tanco els ulls, per apreciar millor la seva respiració, que es va fent fonda.

Els seus llavis em recorren el coll fins l'orella, on s'atura un moment, perquè escolti millor el seu desig. Després em llepa els llavis. Sap que això em torna boja, però em mantinc quieta. Només se m'ha accelerat la respiració, que intento controlar.

Obro els ulls perquè noto que se separa de mi. Fa un pas enrere i torna, començant a treure'm la brusa, que deixa penjada de la cintura de la faldilla. Em treu els sostenidors també.

Poc a poc, amb delectança, la seva boca recorre la meva pell, baixa pel coll, les espatlles, s'atura als pits, fent cercles, de fora endins, sense acabar de tocar el mugró.

S'aixeca una mica d'aire i sento la fressa de les fulles dels arbres. Els mugrons se'm fan ben petits, durs, gairebé em fan mal. El pèl se'm posa de punta amb el contrast de la tebior de la seva saliva, que deixa un rastre al meu cos i que es refreda amb l'aire fresc del bosc.

Tardor

- Digui?

- Hola, sóc jo.

- Ja ho sé que ets tu, digues.

- Divendres pots? he dit que me n'anava a buscar bolets.

- Bolets?

- Si, mon cunyat, el germà de la dona en va dur l'altre dia, jo he dit que divendres hi aniria quan deixés els nens a col·legi. Ja tinc l'excusa per tota la tardor!

- Però vols que anem a buscar bolets? - pregunto amb estupor.

- No dona no! o si vols - diu amb una rialleta - podem anar al bosc i buscar-nos altres coses.

Somric, a vegades parla com un infant entremaliat.

- Deixa't de rucades, que ha plogut i encara prendríem mal.

- Tens raó, tu ets massa senyora per follar com una qualsevol pel bosc.

- Vols que ens veiem o no? - el tallo abans que comenci a xerrar pels descosits.

- Si, dona, si, me'n moro de ganes! Divendres a les deu, on sempre.

- Bé, doncs et deixo ... espera! i com t'ho faràs si no duus bolets?

- Vaja! no hi havia pensat! Bé, diré que no he trobat gran cosa i ho he llençat.

- Que no hauràs trobat gran cosa?

- Si que ho hauré trobat, però no voldràs que em presenti amb tu, nua, dins la cistella?

- M'entres d'amagat a la bragueta.

- Si, columpiant-te de la meva polla.

- Seria força interessant, si ...

- Ai! penjo, que em poso massa nerviós - riu- fins divendres amor.

- Fins divendres nen.

Ara encendria una cigarreta

- Ara encendria una cigarreta - dic mentre m'estiro amb la mandra de després d'una bona revolcada.

- Però si tu no fumes!

- Ara no, però havia fumat, diuen que sempre més ets fumador - responc distreta.

M'aixeco per anar a mirar per la finestra. No em cobreixo, tant li fa. Que algú em vegi nua, a la finestra d'una habitació d'hotel d'una ciutat desconeguda, no m'importa gens.

Per això ens trobem en aquests llocs, autèntiques illes. On pots amagar millor un arbre sinó és a un bosc? I nosaltres ens amaguem, als hotels de les ciutats mitjanes, satèl·lits de la gran urbs.

Ja m'he acostumat a les mitges rialletes dels recepcionistes quan encomanem una habitació per algunes hores. M'he acostumat, també, a dur alguna cosa per menjar i beure a la bossa de mà, perquè no sempre hi ha moble bar. A ell li agraden les avellanes, se les menja llençant-les enlaire i entomant-les al vol, amb la boca, mentre xerra, distès, nuu damunt el llit, d'això i d'allò.

- Et sembla que plourà? - li pregunto mentre, distreta, miro el cel, amb una mà al pit i l'altra als malucs. Si tingués una cigarreta encesa sabria què fer amb les mans.

- Ni idea. Han dit per la tele que venien tempestes - mentre em diu això veig que comença a vestir-se- cal que me'n vagi - diu mentre mira al seu voltant buscant els mitjons. La roba està escampada per tota l'habitació, avui havíem jugat a fer strip-tease.

- Tan aviat? em pensava que tindríem temps per un altre assalt - li dic mentre me li atanso, gatejant pel damunt del llit, per incitar-lo.

Se'm treu del damunt amb poc convenciment.

- He de portar el petit al metge. La Innocent té guàrdia avui i no pot. Tampoc puc abusar de ma mare, ja em fa massa cangurs.

M'estiro panxa enlaire, mirant el sostre, amb les mans al darrera el clatell.

- Ja són ganes haver tingut fills als quaranta anys. Ara n'ets esclau - li ho dic sense recriminacions, una vella frase compartida altres vegades.

- Tens raó - respon, ara ja vestit, mentre s'agenolla al llit, es posa damunt meu i em besa. Li encerclo el coll amb els braços, i els malucs amb les cames mandrosament, ens mirem als ulls, somrients - sóc un desconsiderat per haver trobat les dones de la meva vida sempre massa tard. Primer l'esposa i després l'amant. Un monstre maleducat és el que sóc.

Em llepa els llavis i riem plegats, això és el millor, les rialles. S'aixeca i acaba de compondre's la roba.

- Surts amb mi?

- No, aprofitaré per dutxar-me amb calma i assecar-me bé els cabells - m'aixeco del llit i me li enganxo, com una segona pell - ens veurem aviat?

Li passo les mans pel coll, ell m'agafa per les natges, m'apropa a ell, en un gest com de voler tornar a començar. Sembla distret, però. El seu cap i el seu cos van per camins separats.

- No ho sé, estic acabant el catàleg d'excuses. Haurem d'idear alguna altra fórmula.

- Bé, en tot cas aquest és el teu problema estimat, jo no m'amago i en Lleial ho sap perfectament.

Fa cara de no creure-s'ho.

- Això és d'aquelles coses que sempre m'ha costat creure. Bé, no puc esperar més - mira el rellotge - marxo, que ara ja faig tard!

Ens besem abans d'obrir la porta.

- Em trucaràs?

- Si, no en dubtis! - em pica l'ullet i comença a passar. Jo me'l miro, des del passadís, mentre puja a l'ascensor i veig com es tanquen les portes. Em quedo amb el seu somrís, mig d'home i mig nen.