Escolta telefònica

...
FIDEL: així, vindreu dissabte?

LLEIAL: si, compta-hi.

FIDEL: a quina hora, més o menys?

LLEIAL: no ho sé, sortirem després de dinar, suposo que per allà les quatre...

FIDEL: i ella, com està?

LLEIAL: bé, està bé ...

FIDEL: però, té ganes de veure'm? te n'ha dit res?

LLEIAL: és clar que té ganes de veure't! ella t'estima!

FIDEL: però a tu t'estima també, i tu hi vius amb ella ...

LLEIAL: si, ja ho sé, però ja saps com és ella, si estima ho fa sense pensar en allò que està bé o malament i, a tu, t'estima molt.

FIDEL: estic boig per ella, ho deixaria tot i vindria aquí, prop vostre.

LLEIAL: això no ho pots decidir tu sol, ho hauríem de parlar i ja saps que tot és molt complicat en aquests moments.

FIDEL: tens raó, a vegades penso que perdré el cap, però m'he de contenir.

LLEIAL: calma't, la situació no està per gaire alegrois, ara mateix.

FIDEL: només tinc ganes de veure-la, abraçar-la, riure amb ella ...

LLEIAL: tranquil, dissabte ho faràs ...

FIDEL: no saps com t'ho agraeixo!

...

tres dies

tres dies sencers,
sadolls?
encara no ens hem dit adéu
i el meu cos ja t'enyora

Per què ...

... tot el teu poder sobre mi rau en la mirada?

La pell

Ens mantenim abraçats, infants massa grans, allargant al màxim els pocs minuts que ens queden. Vull que cada centímetre de la meva pell recordi cada centímetre de la teva. Em murmures dolceses a l'orella, mentre m'acaricies els pits. Gairebé no t'entenc, però no paris. - Vindràs si et crido? - em dius, insistent. T'ensumo, aspiro la teva olor. Serà dolorós separar-nos. Una vegada més. - Vindré sempre que em cridis - saps que ho faré.

De lluny

Et veig, de lluny, a la terrassa del cafè. Em veus i somrius. El món desapareix al meu voltant. Fa sol.

Paraules, gestos educats, encara la tortura social. Tens tantes coses per explicar-me.

No parlis, anem.

Ja no dormo

Miro el telèfon, quin absurd. No trucaràs. No passen les hores fins que et sàpiga dins meu. Estic gaudint del patiment. Perdo el control i he de mantenir la màscara.

En espera

Falten pocs dies per que les teves mans em recorrin la pell, fins els racons més íntims. Falten pocs dies per sentir el teu alè delerós a cau d'orella, i poder submergir-nos, durant unes hores, en un món de llençols suats i cossos humits.

També hi ha gaudi en l'espera