Miro el telèfon, quin absurd. No trucaràs. No passen les hores fins que et sàpiga dins meu. Estic gaudint del patiment. Perdo el control i he de mantenir la màscara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Pasifae
- He entrat al laberint perquè escolto els esgarips del fruit de les meves entranyes. Un home prova de matar-lo i jo, pobra de mi, només puc intentar defensar allò que és meu: la meva llibertat.
1 comentari:
No, no ho faré telefònicament perquè no puc... i ho saps...però anímicament t’estic trucant i no facis veure que no t’arriba el meu so clamorós i amoixador...
Sé que no n’hi ha prou i que és massa llarga l’espera...però també saps, tant o més bé... el gaudi que ens reportarà la nostra trobada...la nostra bombolla des de on mirarem i ens miraran amb tota la coloraina...passant de tot...perquè el "tot" el tindrem entre nosaltres...
Publica un comentari a l'entrada