Ara encendria una cigarreta

- Ara encendria una cigarreta - dic mentre m'estiro amb la mandra de després d'una bona revolcada.

- Però si tu no fumes!

- Ara no, però havia fumat, diuen que sempre més ets fumador - responc distreta.

M'aixeco per anar a mirar per la finestra. No em cobreixo, tant li fa. Que algú em vegi nua, a la finestra d'una habitació d'hotel d'una ciutat desconeguda, no m'importa gens.

Per això ens trobem en aquests llocs, autèntiques illes. On pots amagar millor un arbre sinó és a un bosc? I nosaltres ens amaguem, als hotels de les ciutats mitjanes, satèl·lits de la gran urbs.

Ja m'he acostumat a les mitges rialletes dels recepcionistes quan encomanem una habitació per algunes hores. M'he acostumat, també, a dur alguna cosa per menjar i beure a la bossa de mà, perquè no sempre hi ha moble bar. A ell li agraden les avellanes, se les menja llençant-les enlaire i entomant-les al vol, amb la boca, mentre xerra, distès, nuu damunt el llit, d'això i d'allò.

- Et sembla que plourà? - li pregunto mentre, distreta, miro el cel, amb una mà al pit i l'altra als malucs. Si tingués una cigarreta encesa sabria què fer amb les mans.

- Ni idea. Han dit per la tele que venien tempestes - mentre em diu això veig que comença a vestir-se- cal que me'n vagi - diu mentre mira al seu voltant buscant els mitjons. La roba està escampada per tota l'habitació, avui havíem jugat a fer strip-tease.

- Tan aviat? em pensava que tindríem temps per un altre assalt - li dic mentre me li atanso, gatejant pel damunt del llit, per incitar-lo.

Se'm treu del damunt amb poc convenciment.

- He de portar el petit al metge. La Innocent té guàrdia avui i no pot. Tampoc puc abusar de ma mare, ja em fa massa cangurs.

M'estiro panxa enlaire, mirant el sostre, amb les mans al darrera el clatell.

- Ja són ganes haver tingut fills als quaranta anys. Ara n'ets esclau - li ho dic sense recriminacions, una vella frase compartida altres vegades.

- Tens raó - respon, ara ja vestit, mentre s'agenolla al llit, es posa damunt meu i em besa. Li encerclo el coll amb els braços, i els malucs amb les cames mandrosament, ens mirem als ulls, somrients - sóc un desconsiderat per haver trobat les dones de la meva vida sempre massa tard. Primer l'esposa i després l'amant. Un monstre maleducat és el que sóc.

Em llepa els llavis i riem plegats, això és el millor, les rialles. S'aixeca i acaba de compondre's la roba.

- Surts amb mi?

- No, aprofitaré per dutxar-me amb calma i assecar-me bé els cabells - m'aixeco del llit i me li enganxo, com una segona pell - ens veurem aviat?

Li passo les mans pel coll, ell m'agafa per les natges, m'apropa a ell, en un gest com de voler tornar a començar. Sembla distret, però. El seu cap i el seu cos van per camins separats.

- No ho sé, estic acabant el catàleg d'excuses. Haurem d'idear alguna altra fórmula.

- Bé, en tot cas aquest és el teu problema estimat, jo no m'amago i en Lleial ho sap perfectament.

Fa cara de no creure-s'ho.

- Això és d'aquelles coses que sempre m'ha costat creure. Bé, no puc esperar més - mira el rellotge - marxo, que ara ja faig tard!

Ens besem abans d'obrir la porta.

- Em trucaràs?

- Si, no en dubtis! - em pica l'ullet i comença a passar. Jo me'l miro, des del passadís, mentre puja a l'ascensor i veig com es tanquen les portes. Em quedo amb el seu somrís, mig d'home i mig nen.