15/11/09

Escolta telefònica

...
FIDEL: així, vindreu dissabte?

LLEIAL: si, compta-hi.

FIDEL: a quina hora, més o menys?

LLEIAL: no ho sé, sortirem després de dinar, suposo que per allà les quatre...

FIDEL: i ella, com està?

LLEIAL: bé, està bé ...

FIDEL: però, té ganes de veure'm? te n'ha dit res?

LLEIAL: és clar que té ganes de veure't! ella t'estima!

FIDEL: però a tu t'estima també, i tu hi vius amb ella ...

LLEIAL: si, ja ho sé, però ja saps com és ella, si estima ho fa sense pensar en allò que està bé o malament i, a tu, t'estima molt.

FIDEL: estic boig per ella, ho deixaria tot i vindria aquí, prop vostre.

LLEIAL: això no ho pots decidir tu sol, ho hauríem de parlar i ja saps que tot és molt complicat en aquests moments.

FIDEL: tens raó, a vegades penso que perdré el cap, però m'he de contenir.

LLEIAL: calma't, la situació no està per gaire alegrois, ara mateix.

FIDEL: només tinc ganes de veure-la, abraçar-la, riure amb ella ...

LLEIAL: tranquil, dissabte ho faràs ...

FIDEL: no saps com t'ho agraeixo!

...

3 comentaris:

Striper ha dit...

Aixo em recorda aquella canço :

http://www.youtube.com/watch?v=PkeQig4VW98

Clar que mai se sap sense tota la conversa.

Lluís Bosch ha dit...

M'agrada perquè suggereix possibilitats que no es diuen mai però que em fan recordar. Això és el que es demana a un text, que ens parli.

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

M'agrada... :)