7/12/09

El roig que m'enamora

Sabia que me n'aniria al llit amb tu quan et vaig conèixer. Tenies els cabells rojos. Mai havia estat amb un home amb els cabells rojos i la pell blanca, plena de pigues. Volia comprovar el contrast de la meva pell morena al costat de la teva, tan clara. Contínuament passava els dits pels cabells rojos dels teus braços. Feia un quart d'hora que ens coneixíem. Anem al llit, et vaig dir.

Una habitació d'hotel, no importa. Goludament vaig recórrer el teu cos, veure el contrast dels meus mugrons morens amb el teu pit ple de pèl lleugerament ataronjat. Necessitava veure el teu pubis, roig, esplèndid, el penis sorgint, erecte, d'aquella inquietant mata de pèl.

No em vaig poder resistir, et vaig demanar el telèfon, volia més nits, més hotels.

4 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

M'imagino la situació contrària...

Striper ha dit...

De vegades aquests fisics no gaire frecuents ens criden mes que l'atenció.

ko-jons ha dit...

Compte, que ja ho diu la dita: "home roig, i gos pelut, més val mort que conegut"...

Edo Niste ha dit...

calaixos al temps
atapaïts d’infinits
desig a compartir