30/11/09

Bonica, bonica, bonica

El bes suau, com la besada d'ala de papallona.
- Bonica, bonica, bonica!
Et miro incrèdula, em dius bonica i m'omples de besos i mossegadetes.
- Deixa'm, em fas mal. Et dic, emprenyada.
- Més te'n faria.
- Deixa'm o et pegaré.
- Fes-ho! Pega'm!
- No! que t'agradaria.

Et llenço els sostenidors.
- Vesteix-te, sortim.

2 comentaris:

Striper ha dit...

I les calces sortira sense?

Anònim ha dit...

Maruxela dice:
¿ y si no lleva las calces? ja-ja. Pura incógnita